La Humanitat del segle XXI s’enfronta a la indefugible necessitat d’establir un nou paradigma energètic més sostenible, satisfer una demanda creixent de comunicació i al desig d’augmentar la seva qualitat de vida. La nanociència, ben ancorada en els avenços de la Física i la Química del segle XX, és la millor eina de la que disposem per enfrontar-nos a aquests reptes colossals. És una disciplina que porta els nostres coneixements sobre els materials fins el límit d’eficiència, tot minimitzant el consum d’energia i de matèria per a produir-los. Estem doncs a les portes d’un nou Neolític, una nova revolució industrial?
